m'encanta quan sóc capaç d'emocionar i emocionar-me mentre penso en l'emoció que vull fer sentir
La Lídia va ser el meu amic invisible aquest any, i la vaig convertir en l'estrella de la seva vida, que ha passat per molts racons d'aquest món. I el món que ens va unir va ser Cal Nialet, l'esplai del poble, després Schwäbisch Hall, que va ser un lloc que la vida ens va dur per casualitat o no tanta, i després un petit restaurant de Beijing, el restaurant de les persones especials, i després el món, i els seus llocs que encara ens esperen! :)
Aquí teniu el video de la Lídia obrint el seu regal, no hi ha satisfacció més gran que veure-li la cara! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada