Des de la Terra

Feia mil anys que no actualitzava el blog d'una manera conscient com aquesta. Avui és l'últim dia de la meva estada a Vic. El cor se'm comença a posar tou, i a sentir aquella nostàlgia tant típica de la meva vida. La de saber que un moment és a punt d'acabar, i que un altre n'està a punt de començar.

Durant 3 setmanes de la meva vida he compartit amb uns desconeguts que amb un obrir i tancar d'ulls s'han convertit en part de la meva família, aquella que m'acull i obre les portes de casa seva després d'un llarg viatge. D'aquelles famílies que sempre tinc la sort de poder conèixer. He crescut en veure el dia a dia d'una família amb nens petits. Ha sigut una aventura estupenda, i mai podré agraïr del tot a la Família que m'ha acollit, al Miquel, la Marta, l' Alina i la Nora tot el que han fet per mi. M'han donat molt més que una teulada on aixoplugar-me, o un plat de menjar calent, m'han donat amor i em sento tant especial que em comencen a brillar els ulls només de pensar-ho. Avui mentre celebravem tots els nostres aniversaris, un polyaniversary, bufant el pastís deliciós de Garrofes, he sentit aquell amor que es invisible però que es pot veure, potser eren les Espelmes, i potser per això ens hem quedat en moments de silenci bonics. Com m'ho faig per sobreviure a tants adéus? Crec que totes aquestes persones boniques que passen per la meva vida sempre hi tenen cabuda dins del meu cor, i mai és un Adéu per sempre. MAI DELS MAIS ALINA :) SEMPRE HI HA UN TROS DEL MEU COR QUE SERÀ PER TOTS VOSALTRES!

Durant aquestes gairebé 4 setmanes que fa que volto per Catalunya, no només ha passat això, han passat tantes coses boniques que segurament nombrar-les totes no seria possible. Només volia dir-vos que aquest cop anar cap als Estats Units es farà més difícil que mai... I que me'n alegro de tenir aquest sentiment. Als que formeu part d'aquestes aventures, i les que estan per venir durant aquesta estada, moltes gràcies per ser a prop ni que a vegades estigui tant lluny físicament.

Mil petons!  

K M

En Felix ha renunciat a jugar a ser dinosaures, perquè jo deixés de pensar que tenia el cor trencat. Li he dit que no teniem que fer tant d'esforç... i llabors m'ha dit: Doncs sigues el Mag Merlí, i la seva disfressa de pterodàctil desapareixerà, el seu acordió desapareixerà, i ell desapareixerà...

Màgia potàgia... Pota de cabra... (avui no ha funcionat.... potser aviat... potser una mica més tard...)

Vivint a Eugene

Des de fa ja uns dies, que continuo el meu camí des d'Eugene, OR. Espero que la inspiració que tinc amb pensaments pugui plasmar-se en escrits nous per aquest blog, que m'agradaria continuar durant aquesta etapa de la meva vida. Potser no cada dia, ni cada setmana, ni cada més, però m'agradaria explicar coses que vagin passant. Que per ser honesta, en passen 1000 cada dia.

Avui ha sigut un dia especial. En paraules, s'ha confirmat que formo part de la nova família que m'acull dins de casa seva. Els fets han estat evidents des del primer dia que vaig posar els peus en aquesta casa. Estic contenta de ser aquí amb ells.

Una abraçada! :)

Instants màgics amb persones màgiques

el Jan, llum

Estic segura que hi ha persones que són a les nostres vides per recordar-nos que bonic és viure. El Jan, apareix en molts d'aquests dies, en que necessites recordar que hi ha dies en que també és bonic. 

Ahir va ser un dia de preparació física i emocional per el proper viatge que faré. No aniré molt lluny, només 64 km, però els faré caminant. El viatge serà Santa Coloma de Queralt - Montserrat. Diu el meu pare que no podré fer-ho... però crec que és tan sols una manera de dir-me que si que puc. Perquè tot sovint, quan ell diu que no puc fer una cosa, lluito amb totes les meves forces per fer-les realitat. 

Doncs ahir al matí vam començar a caminar, i al cap d'una estona molt curta, es va posar a ploure d'una manera en què només uns bojos podrien aguantar hores caminant. No vam parar immediatament, i vam seguir caminant fins a Bellprat, ja que la pluja va impedir que poguéssim avançar més. D'haver-ho sapigut, el fet de que acabés sortit el sol, potser si que hauriem continuat caminant. Però al veure els trons i els llampecs, va ser molt més segur posar-se sota cobert. La Montse i el meu pare em van acompanyar en aquesta aventura, on vaig sentir-me astronauta, i fada d'un bosc encantat. Gràcies per caminar al meu costat!

Vaig dormir, tenia els peus glaçats, i tinc por de posar-me malalta. Fa dies que no em passa i em sembla una mica estrany. Però bé, una mica de repòs va fer el fet. 

La música em carrega d'energia, i assajar amb el Cor Vint-i-u és una recompensa enorme cada dissabte que hi sóc. A vegades sento com els ulls s'entelen d'emoció, i penso, un dia d'aquests em posaré a plorar en mig de tot això, i tothom em mirarà raro... encara més... ;) gràcies per ser alegria! :)

I després... camins que no eren nous, però a les fosques tot sembla una altre cosa. Vaig caminar sota la pluja per camins a la nit, amb tots els que eren a prop, i després vaig caminar sota el cel estrellat de primavera. I em vaig imaginar a mi mateixa, la setmana que ve fent el mateix. Caminant, pensant, i sentint que aquest camí que vaig recorrent cada dia, em portarà a un destí, on el millor serà mirar enrere. 

Bon camí! :) 

Feia dies que no escrivia i ja gairebé sentia que no recordava ser una mica poeta... espero tornar aviat a treure de dins pensaments que vull que quedin en aquest mar virtual... per si algú, algun dia els necessita. 

Una abraçada. 

Marta 

caminant sota la pluja, amb un somriure 

Eugene, OR

Sé que últimament no tinc gaires paraules per aquest blog, per explicar la utopia que vaig vivint cada dia... Hem sap greu.

Com molts, visc en una època de confusió sobre com encarar la vida, i intentant imaginar quin és el pas següent. La veritat és que si que hi ha coses clares, al setembre ja tornaré a estar a Eugene, i en tinc moltes ganes. Però queden 5 mesos plens d'incognites, però també de coses que poden arribar a ser realment emocionants.

Espero poder tornar a escriure paraules boniques, inspiradores en breu. Que quedin plasmades en aquest ciber espai, en que de moment, encara podem tornar, sigui on sigui.


5 mesos plens de sorpreses.... :)


Que tingueu bona Pasqua! :)

Gener de 2013

Deixem el gener darrere, per avançar cap a Febrer.

El GENER ha estat un mes màgic, amb els seus alts i baixos, però un mes que recull experiències de tots colors.

Espero que el vostre gener, sigui un mes per recordar, per lo bo, i potser també per lo dolent, que tot i ser dolent, ens fa apreciar encara amb més ganes els moments bons! :)

Birthday Presents

Quan els amics fan anys, o passen coses extraordinàries, intento que el meu Art formi part d'un bon regal. Aquest cap de setmana vam celebrar l'aniversari de l'Ana i el Xarli! I això és el que ha sortit! :)

Comparteixo: Hollie Chastain

Avui, saltant de pàgina amb pàgina per la xarxa he descobert una artista que m'ha semblat meravellosa. La Hollie Chastain. Té un algo molt especial. Suposo que és la tècnica, i la aplicació del color que dóna a la seva obra un toc increhible. Les cares blanques, també com les dels meus personatges, me l'han fet apropar. I m'ha encisat.

Aquí us deixo amb dues de les seves peces que m'han agradat més.

A vegades una imatge val més que mil paraules. I crec que per descriure l'obra d'aquesta noia, sobren les paraules. :)

Thanks Hollie Chastain for sharing with the world this amazing drawings! :) And thanks for your lovely words! :)

Entrada a la nova Era

El desembre ja ha acabat, i la nova era ja ha començat. Han estat uns dies intensos, de vida familiar, i de veure els amics.

Espero que el vostre desembre de 2012 també hagi sigut profitós, i interessant! :)

Una abraçada companys!


I llum!

Demà espero tenir la carta als reis a punt! :)

Calendari Marta Mies descobrint el món

Fa dos anys vaig dissenyar un calendari a nivell familiar, aquest any, i mirant el futur amb un somriure i amb ganes m'he llançat i he decidit imprimir-lo a "gran escala" per poder-lo compartir amb la gent del poble, i també del món! :)

El primer dia de venta oficial serà al 1r mercat LOCAL de Nadal de Santa Coloma de Queralt. És aquest divendres dia 7 de desembre de 2012.  A la Plaça Major del Poble! :) I tinc entès que hi haurà unes 40 paradetes, així que hi haurà molt de moviment.


Es ven a 12€. 
* Consta de 14 fulls dinA3 a tot color (super kaleidoscòpic) i un full en blanc i negre, i tapa dura al final! :) 
*Ah!!! I he mirat per enviar a través de correu i va d'entre 2 i 4€ l'enviament, per si us interessa! :)

Aventura a EEUU

No fa ni 24 hores que he tornat dels Estats Units; Ha sigut una aventura molt intensa. I ara mateix, ja trobo a faltar aquell racó d'aquest planeta.

Volia escriure des d'allà, però no volia escriure sense accents, encara que ara m'he de tornar a acostumar a aquest teclat. :)

Aviat explicaré les sorpreses que m´he endut! :)

Suspirs

Menys de 24 hores, i comencen 3 mesos que passaran tan ràpid que no tindré "temps" d'assimilar-ho. 

La Maleta ja esta feta, i els papers estan apunt. 

Comença el dia d'arreveures, i de potser alguna llàgrima d'emoció, ha sigut un estiu increhible! 

Proper post, possiblement des de EEUU. 

El 31 d'agost de 2012 (video)

Regant la meva utopia

No podem deixar de regar la llavor que marca els nostres passos! :)

Encara que ens diguin somiadors, som somiadors, perquè seguim caminant cap a la utopia, seguim abançant cap a ...

Propera parada... LA FELICITAT! :)

Amor incondicional

T'estimo molt! Gràcies! :)

Planistel

A vegades sento que no agraeixo prou als que passeu per aquí, així que us faig entrega d'una cosa que vaig fer a nivell personal, perquè us pogueu fer vosaltres mateixos un  Planistel, un mapa del Cel! :)

Aquí teniu les bases!!!

(seria millor imprimir-ho amb una cartolina, o enganxar-ho en una cartolina)

Aquí teniu la base del planistel, un mapa del cel. 
El nom de les constel·lacions és en català. I estan classificades en costel·lacions d'estiu, tardor, hivern, primavera i les circumpolars (que es veuen tot l'any).

*****************************************

Here you have the basis of the Planistel (the map of the sky). The name of the constelations are in Catalan, but I thing there is no problem, because in all the language they have similarities. You can find classified the diferent seasonal constelations: Winter, spring, summer, autumn, and the circumpolars (that you can see all the year)

Aquesta part s'ha d'imprimir amb transparència. És la part que us marca el cel que es pot veure en aquell instant. Heu de fer coincidir el punt negre, amb l'estrella Polar que és el centre del firmament. Quan volgueu anar a mirar les estrelles haureu de saber on és el nord, per saber orientar el mapa. ;) 

******************************************

That part you should print it in a transparent paper. That is the part that says you wich part of the sky you can see on that moment. :) You must make the black point match the Polar star, that is the center of the sky ;) And to read this map, you should know where is the north :P

Gaudiu del cel, i la màgia que porta! :)

Viure la vida o què??

Doncs a vegades viure és viure-la tal i com un vol! I després de cada esforç hi ha la seva recompensa!! :)

Així que després de saber el què volia i amb qui ho volia compartir, i de treballar per tot això, me'n vaig a EEUU!! :)

(el 31 d'agost!)

Primer creuament del toll!! :) Uooooooooooooooooooooooo!!! No sabeu la felicitat compartida que hi hagut aquest matí mentre compravem el bitllet!!!! uoooooooooooooooooooo!!!!

Utopia

Sistah'

La Liina ja volta per Santa Coloma, i mola! :)

Aquesta imatge és de quan vam estar per Estonia, ja fa molts anys, quan encara erem joves! :) Era el 2008! Què ràpid passa el temps!!! :P

Per la Lídia amb amor

m'encanta quan sóc capaç d'emocionar i emocionar-me mentre penso en l'emoció que vull fer sentir

La Lídia va ser el meu amic invisible aquest any, i la vaig convertir en l'estrella de la seva vida, que ha passat per molts racons d'aquest món. I el món que ens va unir va ser Cal Nialet, l'esplai del poble, després Schwäbisch Hall, que va ser un lloc que la vida ens va dur per casualitat o no tanta, i després un petit restaurant de Beijing, el restaurant de les persones especials, i després el món, i els seus llocs que encara ens esperen! :) 

Aquí teniu el video de la Lídia obrint el seu regal, no hi ha satisfacció més gran que veure-li la cara! :)   

Ocasió merescuda!

Fa una setmana que no tinc feina, però he decidit no desesperar-me i seguir posant color a la meva vida! :)

A veure si hi ha sort! :)

Aquí el meu nou número de loteria: Com diria la Sandra Camaca: El vidio! :) (en anglès) i en català!